Jordi Cardona: “El sentiment de cantar en comunitat és el més important del Gospel”

DSC_0010
El Jordi és director coral i professor de guitarra clàssica. / foto: detotcorbarcelona

Blai Barber | Barcelona

Jordi Cardona és un jove menorquí, que amb només 27 anys, dirigeix quatre agrupacions corals: Gospel Clot, Gospel Raval, La Colmena Gospel i Bon Pas de Ball Gospel Grup. És graduat en Enginyeria Informàtica i Matemàtiques per la UB i professor de guitarra i ball tradicional menorquí i mallorquí. A més, se’l coneix per ser un dels membres de Barcelona Gospel Messengers, i en un passat, de Moments a Cor i Esclat Gospel Singers. Així mateix també ha format part del moviment escolta i hi continua col·laborant en l’actualitat. Recentment ha entrat a formar part de dos grups de música tradicional i d’havaneres que encara s’estan constituint.

Quan vas entrar dins el món coral?
Fa molts anys vaig començar a cantar a un cor de l’Orfeó Maonès amb Anabel Villalonga com a directora. Més endavant aquest cor es va convertir en Moments a Cor. Concretament, recordo que vam decidir el nom en un viatge que vam fer per celebrar el tercer aniversari del canal IB3, el 2008.

Com valores el pas per Oh happy day amb els Barcelona Gospel Messengers?
Va ser una experiència molt positiva, una gran vivència en l’àmbit personal i com a grup. Sobretot vam aprendre a treballar molt de pressa, ja que cada setmana havíem de fer una cançó o dues. A més vam aconseguir molta visibilitat i popularitat. En sortir del programa vam viure una època plena de concerts.

Quan vas començar a dirigir el primer cor?
Va ser aproximadament fa cinc anys, a finals del 2011. El Ramón Escalè, director dels Barcelona Gospel Messengers, dirigia Gospel Raval i em va oferir que el dirigís jo. Al principi va ser una experiència molt nova, als primers assajos venia el Ramón i ho fèiem entre els dos. Després ja em va deixar la batuta a mi sol i amb el temps vaig anar aprenent. Els primers mesos però era molt novato i m’apanyava com podia, ja que no he rebut mai cap tipus de formació de direcció coral.

El mateix any, l’abril del 2012, vaig entrar a dirigir Gospel Clot, que ja existia des de feia cinc anys. Era un cor més vell i consolidat que el del Raval. També aquell mateix any es va fundar un taller de Gospel a Bon Pas de Ball, una associació sense ànim de lucre que sempre havia impartit diferents tallers de ball però que va voler engegar-ne un de Gospel. Ja més recentment, el setembre del 2014, va néixer La Colmena Gospel.

En què es diferencia cada cor dels que dirigeixes?
Gospel Clot és un cor que ja existia, que ja tenia un cert nivell quan jo hi vaig entrar. Ara és el grup més nombrós i el que té la trajectòria més llarga. Amb Gospel Raval hem tingut molts alts i baixos però tinc una estima important cap a ells perquè van ser els primers. Internament diem que som com un zoo perquè hi ha gent de tot tipus. A Bon Pastor hi ha la gent més animada i divertida, sempre tenen moltes ganes de festa. La Colmena Gospel són els més joves, a poc a poc fem passes per consolidar-nos, aquest any ha entrat molta gent nova, són els més novatos de la família de quatre cors.

Heu fet algun concert els quatre cors units, no?
Fa tres anys que estem fent una trobada de quatre cors, una setmana on s’ajunten tots i es fan tallers i activitats de Gospel i altres per conèixer-nos i passar-nos-ho bé. És un cap de setmana molt intens. Aquesta vegada serà la tercera. A les trobades anteriors han vingut persones enteses del món coral com Ramon Escalè, Sonia Moreno, Anna Ferrer, Nacho Melús, etc.

A part d’això moltes vegades els meus cors assisteixen a tallers, que se solen fer a l’espai de Gospel Clot. Els darrers han estat de grans personalitats del Gospel contemporani com Daniel Thomas o Bazil Meade. També es fa un Campus molt conegut a Rajadell on han vingut Trey Mclaughlin, Safari Children’s Choir… Els quatre cors hem fet algun gran concert conjuntament com el del 2015 al Caixa Fòrum o el que vam fer aquest gener passat al Teatre Auditori de Santa Coloma.

Amb tots els cors practiques només Gospel? Què és per tu el Gospel?
Sí. M’agrada en general el cant coral però en particular el Gospel perquè té molts estils dins ell, cosa que permet tenir un repertori prou divers i dinàmic.

DSC_0006
El jove menorquí també forma part de 4vents, un projecte de col·laboració entre associacions escoltes. / foto: detotcorbarcelona

Cal ser creient per cantar Gospel?
Per mi no és necessari ser creient per cantar Gospel, com tota música la pots viure més o menys. Si ets creient segurament tens un suplement més, un sentiment extra. Però la música, i concretament el Gospel, és bonic de per si. Són belles les melodies independentment de la lletra. Als meus cors hi ha molta gent que no és creient i al mateix temps n’hi ha que sí que creu. Fins i tot en un dels cors ve una jueva. El sentiment de cantar en comunitat és el més important del Gospel. Una comunitat pot ser religiosa però també de gent atea que s’ho passa molt bé cantant.

Quin tipus de gent ve a cantar als teus cors?
Hi ha gent molt diversa, persones que es volen dedicar a cantar de manera professional i altres que cantar per ells és la seva distracció setmanal per sortir de la seva vida diària i passar una estona íntima, per ell mateix. A Gospel Clot per exemple tenim gent des dels 14 anys, fins a una senyora que té 87 anys. Hi ha molta gent que és introvertida i vergonyosa que li costa relacionar-se i que aquí troba un espai de gent oberta i generosa que l’ajuda.

Creus en la funció terapèutica del cant coral?
Primer he de dir que no tinc cap tipus de coneixement sobre aquest tema, però sí que crec que la gent se sent bé cantant en grup. Cantar en comunitat crea unes emocions importants i  molt positives. A mi personalment és una feina que m’encanta. Poder dedicar-te a una cosa que t’agrada tant sempre és genial. A més a més, és un paler saber que el que faig pot ajudar a altres persones a estar millor.

Quins són els teus referents de Gospel contemporani?
De sempre han estat Ramon Escalè, Moisès Sala, Bazil Meade, London Comunity Gospel Choir, Kirl Franklin… Més recentment Trey Maclauglin, Vashawn Mitchell, Donald Lawrens o Sweto Gospel Choir. Sister Act és una pel·lícula musical que també m’ha marcat molt, com a molta altra gent que li agrada el Gospel, suposo.

Un reportatge del País parlava de la salut del cant coral a Catalunya. A què trobes que es deu aquest èxit?
Jo penso que el cant coral a Catalunya sempre ha estat molt important, a més a més, el Gospel s’ha posat molt de moda des de fa uns anys. Cada any es creen molts cors, perquè és una afició bastant econòmica on tot tipus de gent pot participar. Oh happy day també ha estat un programa que ha creat una afició i ha popularitzat el cant coral.

Pots contar-nos alguna experiència significativa que hagis viscut relacionada amb el món coral?
El concert que vam fer al Caixa Fòrum va ser molt emotiu perquè van venir els meus pares des de Menorca a veure’l. Que els pogués veure plorar mentre dirigia va ser molt especial. Suposo que ells estaven emocionats i orgullosos de mi. Jo també em vaig sentir molt orgullós que fóssin allà i que els agradés aquell concert que havíem muntat amb tanta il·lusió.

Fotogaleria dels cors Gospel Clot, Gospel Raval, Bon Pas de Ball Gospel Grup i La Colmena Gospel:

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s