“Teníem cantaires amb una afàsia global, que ni parlaven ni entenien res; ara canten molt bé”

David Expósito J. | Barcelona

Carmen Garcia i Gabriel Kulisevsky dirigeixen Canta Sant Pau, la primera coral de pacients afàsics a Espanya. Són dos professionals decidits a ajudar els demés amb un element en comú: la música. Per al musicoterapeuta, és l’eix vertebrador de la seva carrera. Per a la neuropsicòloga, sorgeix de la necessitat d’ajudar els seus pacients a recuperar el llenguatge. Els dos estan convençuts de la necessitat d’aplicar el cant en l’àmbit sanitari i insisteixen en el desaprofitament de la música i en la necessitat de reconèixer la figura del musicoterapeuta com a personal sanitari.

La coral de l’Hospital de Sant Pau parteix de l’estudi de la neuropsicòloga L’efectivitat de la implementació de la musicoteràpia en la rehabilitació de pacients afàsics després d’un dany cerebral adquirit agut, finançat per la Marató de Tv3. Davant de l’èxit de l’estudi i de l’experiència dels pacients, ells mateixos van promoure la creació de la coral.

De Tot Cor Barcelona ha assistit a un dels assaigs del Canta Sant Pau i ha entrevistat la seva neuropsicòloga i el seu musicoterapeuta sobre la coral, l’aplicació de la música en el tractament de malalties i l’impacte psicològic que té en ells la coral de l’hospital. A continuació, l’entrevista completa en vídeo.

Què és la Coral Canta Sant Pau?

Carmen G.: La coral va néixer arrel d’un projecte d’investigació per conèixer l’efectivitat de la musicoteràpia en el tractament per a la recuperació del llenguatge. Els pacients havien de fer un tractament de 30 hores d’entonació melòdica i es valorava el seu rendiment en diferents àrees del llenguatge. Quan van acabar, els pacients demanaven continuar i vam crear de manera espontània la coral: al principi eren 4 o 5 pacients i ara tenim gairebé 40 membres.

Qui forma la coral?

Carmen G.: La coral està formada per persones que tenen una afàsia, un trastorn del llenguatge secundari a una lesió cerebral. La majoria d’ells han patit un ictus, però uns altres han patit seqüeles d’una intervencio cerebral o d’un traumatisme craneoencefàlic.

Què va demostrar amb el seu estudi?

Carmen G.: Que era una tècnica molt important per a la recuperació del llenguatge i per a l’estat d’ànim.

Com ajuda el cant en el tractament de l’afàsia?

Carmen G.: El cant i la música depenen d’estructures que estan preservades en el cervell de les persones que han patit una lesió que dóna lloc a una afàsia. Amb el cant es creen mecanismes diferents i, gràcies a la plasticitat cerebral, s’aconsegueix millorar el llenguatge.

(Preguntem a Anna Collacarrera, cantaire de la coral) Sents que, des que formes part de la coral de l’hospital, la teva parla ha millorat?

Anna C.: Segons m’han dit al Vall d’Hebron, és una llàstima no haver-ho gravat des del començament, diuen que sí, jo no t’ho puc dir.

Carmen G.: La recuperació del llenguatge no és tan ràpida. A la coral tenim persones que, al principi, tenien una afàsia global, no parlaven ni entenien pràcticament res i només seguien el ritme amb monosíl·labs i amb poques paraules. I ara canten molt bé. O sigui, és una cosa lenta, progressiva, on van afegint vocabulari i la fluència verbal va millorant.

Els cantaires evolucionen també a nivell vocal?

Gabriel K.: Hi ha hagut una evolució força gran. Al final, reaprenen a parlar i també aprenen música. El cervell és plàstic i és capaç de seguir aprenent tota la vida. Quan som joves costa menys i a mesura que et fas gran costa més, però sempre som capaços d’aprendre i el que estem fent aquí al final és aprendre música. Aleshores sí, hi ha un aprenentatge musical a més de la recuperació.

Per què cant coral i no individual?

Gabriel K.: Perquè, a més dels beneficis que té el cant, fem una sessió en grup on posem en joc aquesta part de treball en grup i creem aquests vincles més afectius.

Anna C.: Entre uns i altres sabem el que tenim, però quan estem aquí estem com una bona família.

Carmen G.: Realment és una teràpia de grup on no només participen pacients, sinó també familiars. És un espai on poden fer una de les activitats que fan millor, que paradògicament no poden parlar però sí cantar, i la comparteixen amb altres persones que tenen el mateix problema, cosa que és molt beneficiosa en aquest aspecte.

En què consisteixen els assaigs?

Gabriel K.: La primera part es de relaxació: preparem el cos i la ment per aquest exercici, les cordes vocals, els músculs… En la segona, fem un exercici d’entonació per preparar també les cordes vocals. I, després, aprenem les cançons a través de la imitació i repetició i, com a qualsevol coral, practicar i practicar i anar repetint.

Carmen G.: La figura del musicoterapeuta no està reconeguda a Espanya com a personal sanitari. Si que n’hi ha alguns a varios hospitals, però tots estan contractats per l’Insitut de Recerca o per fundacions. Hem de fer encara un treball.

La música té altres aplicacions?

Carmen G.: I tant. Ara hem començat una línia de rehabilitació amb persones amb Parkinson, ja que s’ha demostrat que la música és molt beneficiosa per a la marxa i per a la parla. També hem començat alguna cosa amb corea de Hungtinton. Es pot aplicar la música en l’àmbit sanitari en moltes malalties i processos.

Les institucions públiques recolzen la coral de l’Hospital de Sant Pau?

Carmen G.: Ara mateix no disposem del recolzament de cap entitat, i ja ens agradaria, ja que, econòmicament, és una mica complicat subsistir. Estem demanant beques per veure si podem obtenir més diners.

Com es finança la coral?

Carmen G.: Amb unes polseres solidàries que valen 2 euros i que venem amb els pacients i amb diners de l’Institut de Recerca, tenim algun tipus de suport. Però, ara mateix, és molt precari.

Quin impacte té en vosaltres la coral?

Carmen G.: Estem súper orgullosos de l’esforç que fan!

Gabriel K.: És una cosa que t’omple, t’omple molt. És molt satisfactori saber que, a través de la música, pots ajudar tanta gent. I, sobretot, veure que la gent està tan agraïda del treball que estàs fent, però que tampoc no suposa tant d’esforç realment. Al final és com portar una coral, només que és doblement beneficiós. Es tracta dels efectes de la música, que són positius per a qualsevol persona, i que saps que per a ells és doblement positiu perquè els estàs ajudant també a recuperar la parla i a fer aquest treball de rehabilitació neurològica.

La música està desaprofitada en l’àmbit sanitari?

Carmen G.: En l’àmbit sanitari i en tots els àmbits.

Gabriel K.: Cal revaloritzar la música, treure-la de la part més lúdica i portar-la a tots els àmbits on és útil. A més a més, amb tots els estudis que hi ha, s’està demostrant la utilitat de la música com a eina terapèutica.

Carmen G.: I no només això, sinó també com a reserva cognitiva. Estudis han demostrat que tenir una segona llengua pot endarrerir els efectes del deterioramaent fins a cinc anys, i la música és un altre llenguatge. Mentre mes redegens cerebrals tinguem connectats, millor podrem suportar una lesió cerebral o el deteriorament cognitiu.